Màrius Sampere (escriptor)


Han passat vint-i-cinc anys i sempre és ara. Exactitud o grans diferències? Sí, de tot. Ara ja, als meus 85 anys, he aconseguit elevar-me al rang de vellet venerable. Cosa que, a més de fer-me més lúcid, se’m posa a les cames i l’espinada. Però no –això mai!- a la voluntat de tenir el català com a llengua indiscutible. Necessària per combatre l’enemic. Em ratifico, per tant, en aquells versos meus dels anys noranta:

S’obria el sexe i jo obria els ulls
I vaig llegir, per les parets sagnants, 
això: parlaré!
I ara dic, ara que ho sé tot
de l’amor i dels lladres,
com més fonda la mort, més al cor de la terra!

Font: CNL de Barcelona