Xavier Sabaté i Ibarz (diputat del Parlament de Catalunya)


Des de l’admiració mirant al futur

Quan vaig superar la prova que m’habilitava per ensenyar català – encara no  m’havia passat pel cap estudiar filologia catalana – pensava que això d’ensenyar la nostra llengua – després vindria allò de normalitzar-la – era quelcom circumstancial. Amb vint-i-tres anys no havia interioritzat encara el costum d’aixecar la mirada i entrellucar el futur.

Fins que no em vaig convèncer que això anava per llarg van passar uns anys i encara uns quants més quan ja definitivament he vist que la tasca de normalitzar una llengua en contacte amb altres de més potents durarà sempre.

D’aquí que la meva admiració pels professionals també hagi evolucionat i de la companyonia solidària amb els companys i companyes de professió he arribat a l’admiració per la contribució que al llarg d’aquests anys han fet a la llengua i a la cultura però sobretot a la recuperació de la nostra dignitat i de l’afermament de la nostra personalitat com a poble.

Així que vull que quedi constància de la tasca impagable dels professionals de la llengua, de com han anat sempre més enllà de la seva obligació, de les hores que havien de complir, de les activitats que havien de dur a terme. Però sobretot, per la seva actitud de servei i de comprensió sense la qual no hauríem aconseguit la integració , des del respecte, de centenars de milers de persones que no s’haurien atansat a la nostra llengua o n’haurien fugit si no s’haguessin encomanat de tanta passió i entusiasme.

Recordo el naixement del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona l'any 1989 amb l’alcalde Recasens. Han passat vint-i-cinc anys,  és una etapa prou dilatada i el balanç és positiu. Però, vista l’experiència, he après la lliçó i vull mirar cap al futur que hem de construir entre tots.

Ho dic perquè hem de tenir present que la tasca per la normalització del català continuarà necessitat del suport de tota la societat, que va més enllà del Principat, que haurem de cercar aliances i que només la persistència, la tolerància i l’acceptació del pluralisme faran possibles els objectius que ens vulguem plantejar col·lectivament.

Font: CNL de Tarragona