Maria Mercè Roca (escriptora)


Un dels records més bonics que tinc del meu pas pel Consorci per a la Normalització Lingüística és el dia que vam portar els alumnes de Girona a veure Mar i cel. Devia ser l’any 1988, quan el musical es va estrenar, alhora que també feia les seves primeres passes el Centre de Normalització. Vam fer una senyora excursió, moguts pel desig que les classes de català no servissin només per aprendre la vocal neutra i els pronoms febles sinó també per obrir finestres als alumnes i oferir-los un tast de vida cultural. Mar i cel, un clàssic del nostre Angel Guimerà, convertida en una obra de teatre musical per Dagoll Dadom,, amb lletra de Bru de Sala i música d’Albert Guinovart, ens va semblar ideal. Una història d’un amor impossible, apassionada, pirates i cristians, una metàfora de l’estultícia humana, entestada a no acceptar les diferències. Vam aprendre i vam xalar d’allò més. Ara Mar i cel fa 25 anys i es reposa. També fa 25 anys del CPNL. 25 anys! Érem joves. Recordo els alumnes i els companys de feina amb molta estima. 

Font: CNL de Girona