Sílvia Planas (directora del Museu d'Història de Girona i del Museu d'Història dels Jueus)


 GÈNERE DE QUALITAT

La meva immersió lingüística en el llenguatge de gènere té un origen molt familiar. Igual que bona part de la meva relació amb el Consorci per la Normalització Lingüística de Girona. Quan començava a caminar per viaranys abruptes per tal d’intentar trobar la manera de dir , correctament  però sense desmerèixer, aquelles coses relatives al gènere femení, em plovien sovint consells assenyats, que sempre s’acompanyaven de punts, llocs i textos de referència ben consensuada. 

Eren consells familiars, en el sentit literal de la paraula, que em cridaven a la moderació, que apel·laven al meu sentit comú, que és el de totes i el de tots, em deien, i que m’oferien propostes engrescadores de com dir el mateix, però més correctament i procurant malbaratar menys la llengua...

De tot allò ja han passat alguns anys, però jo encara hi estic immersa, i de ple. La meva tossuderia persisteix i  a voltes em fa anar més lluny de l’horitzó permès;  llavors, és allà on em trobo sempre amb la lògica de la paraula i de l’amor per la llengua, on topo amb la serena companyia d’un respecte indiscutible, però que s’acompanya d’una certesa tan indiscutible com el respecte, i igualment fonamentada. És llavors quan em trobo, en definitiva, amb el bon saber, el bon fer i el bon dir de la gent del Consorci.

No se si em deixaré convèncer del tot, en aquestes qüestions de “declamació genèrica”. Segurament soc massa tossuda. I que consti que sé molt bé que en sé molt menys que elles i que ells. Perquè el que és evident és que al Consorci en saben, assessoren, ajuden, orienten i resolen;  en aquest ordre i en tots els ordres que hi pugueu veure en aquest llistat de bons costums;  i que ho fan a gust, i amablement, malgrat una insistència flagrant en fer servir allò que, potser, no cal ...  

Consorci per la Normalització Lingüística Girona: moltes gràcies i enhorabona pels anys que compliu. I sapigueu que, si cal, i seguint el vostre seny, estic disposada a claudicar. Perquè, al capdavall, tot sigui per la llengua, no? Que, per cert, (també) és femenina!

Font: CNL de Girona