Mariona Masferrer i Ordis (escriptora)


Quan jo vaig néixer, l’afany de negar l’existència de la llengua catalana arribava a extrems com el de que els pares no podien decidir lliurement el nom dels seus fills, els meus em volien posar Mariona però al registre van dir que aquest nom “no existe” i em van apuntar María Asunción. Quan una llengua sofreix tal grau d’agressió com pretendre que deixi d’existir, mereix l’esforç de ser normalitzada i mereix que aquest esforç es faci amb alegria. Vaig viure els cursos del CPNL com un regal tardà, després de més de quaranta anys per fi podia escriure en la llengua en que penso i sento! Moltes gràcies a les meves estimades professores de Sant Cugat i a tot el moviment del Consorci per fer una feina tan preciosa!

Font: CNL de Badalona i Sant Adrià