Rosa M. Ferrer i Travé (responsable territorial de Política Lingüística de la Direcció General de Política Lingüística)


Què he de dir, jo, del Consorci? L’he vist néixer, hi vaig treballar (llavors, en el moment del naixement) quan als Serveis Centrals hi havia només dues persones, la Teresa Angosto, administrativa trempada que encara hi és i, és clar, ho sap tot, i el carismàtic primer gerent del Consorci, Jordi Gabernet i Llovensà, que fins que no el coneixies una mica i sabies que sempre podries comptar amb ell per a tot de tant en tant podia fins arrencar-te les llàgrimes amb sarcasmes o frases poc amables… Encara ara no sé ben bé com ens en vam sortir, en aquells primers moments, de muntar una empresa tan gran i amb un objectiu tan ambiciós i important per a la societat, a partir del mosaic de serveis de català de mides i menes tan diverses que hi havia. I què puc dir, del Centre de Normalització Lingüística de Girona, el Consorci d’aquí? Com que l’he vist néixer conec els seus primers treballadors d’abans que hi treballessin, he vist les persones que l’han format i el formen viure alegries i disgustos professionals i personals, créixer en tots els sentits, alguns fins i tot jubilar-se, alguns fins i tot morir… Crec que a Girona tenim un dels millors equips professionals del Consorci, crec que fan una feina avançada, ben pensada, ben feta. Això no s’explica només per la seva preparació i competència sinó també per la voluntat de tot el personal del CNL de Girona de guiar-se per un esperit i filosofia de treball especials, difícils de trobar i encara més de mantenir al llarg dels anys, basats en la priorització del projecte comú per damunt dels personalismes i en la il·lusió i la convicció sense les quals aquesta feina no es pot fer. Al seu torn, aquest esperit i filosofia han fet possible que la colla del CNL de Girona siguin companys i amics, una rara mostra, en definitiva, d’èxit no només professional sinó també personal. Nois i noies, és un plaer tenir-vos tan a prop.

Font: CNL de Girona