Cristina Cervià (actriu)


El centre de normalització lingüística i els seus vint-i-cinc anys de tossuderia.

Si com deia Brossa un text no és més que un abecedari desbaratat, un centre de normalització lingüística què seria? 

Que curioses les coses i els noms que les designen, que curiós  aprendre a nomenar les coses, que curiós que hi hagi individus que durant vint-i-cinc anys hagin volgut seguir aprenent el nom correcte de les coses que els envolten. I encara més curiós que hi hagi individus que sentin plaer ensenyant el nom correcte de les coses, i quan cal posar l’adjectiu i quin temps verbal correspon i per què subordinem les frases.

Individus que volen ordenar aquest abecedari desbaratat fet de paraules que viatgen, van, tornen, es perden, es recuperen, es creen. Paraules que s’escriuen, es cliquen, es memoritzen, se subratllen, s’esborren. Paraules que expressen, embolcallen, lamenten, criden, revolucionen. Paraules que designen, descriuen, defineixen.

És la tossuderia d’aquests individus el que fa mantenir viva una llengua, la tossuderia i la seva  passió per ensenyar i defensar i estimar... amb paraules. 

Font: CNL de Girona