Mariona Casas i Deseures (professora de la UVic-UCC)


La commemoració dels 25 anys del CPNL és una magnífica ocasió per fer una llambregada a la ingent i valuosa tasca portada a terme per la xarxa de centres que el consorci té arreu del territori català. En el meu cas, em referiré al Centre de Normalització Lingüística d’Osona, del qual he estat, al llarg dels anys, alumna, voluntària lingüística i professora col·laboradora. I ho faré acudint  a un record: l’any 2003, coincidint amb el desplegament del voluntariat lingüístic, vaig tenir la sort de rebre l’encàrrec, junt amb el periodista Agustí Danés, d’escriure un llibre sobre l’experiència de les parelles lingüístiques a la comarca d’Osona. 

D’aquí va néixer Tots els colors de la llengua (L’Àlber, 2004), un recull del testimoni d’una quinzena d’osonencs i osonenques d’orígens ben diversos que compartien fermament la voluntat de participar en la vida social de la terra que els havia acollit; aquesta era la principal raó per la qual estaven aprenent català. En Williams, un dels protagonistes, ho expressava en aquests termes: “Si no entenia res, com podia fer amics”? (p.  84). 

El CPNL ha promogut molt més que l’aprenentatge de la llengua catalana. Amb iniciatives com el voluntariat lingüístic ha aconseguit la implicació de tota la societat, que s’ha sentit partícip d’un model de convivència en què clarament hi guanya tothom. Així doncs, llarga vida al CPNL, a la nostra estimada llengua catalana i al nostre petit gran país. 

Font: CNL d’Osona