Amics del CPNL


Durant aquests 25 anys, el CPNL ha fet molts amics. Alguns d'ells ens han regalat un text de record d'aquesta efemèride:

  • Saül Gordillo (periodista)

    El Consorci de Normalització Lingüística és un nom complicat. Consorci? Normalització Lingüística? Ajuntaments? Generalitat? Sona a massa institucional, a administració pura i dura. Però darrere del CNL hi ha un projecte essencial per entendre, per exemple, la premsa comarcal dels darrers 25 anys. Centenars de publicacions s'han corregit lingüísticament gràcies als treballadors, als professionals del Consorci. Durant nou anys vam publicar mensualment una revista a l'Alt Maresme, 'Repòrter', que va merèixer algun premi i el reconeixement d'una part influent de la comarca. Aquella revista va arribar a quioscos i domicilis amb una qualitat destacable gràcies a un dels treballadors del Consorci, en Josep Ferrer Costa. Des del seu despatx de l'Ajuntament de Pineda de Mar, en Josep Ferrer va fer una feina sensacional perquè materials i publicacions com 'Repòrter' sortissin al carrer amb un nivell de català excel·lent. Per a mi, doncs, el CNL és en Ferrer, la seva professionalitat i atenció permanents. I anys abans, potser als inicis del CNL, la figura de Francesc Grau, amb la revista local 'El Nunci', que coordinava i corregia des de l'Ajuntament de Calella. De la lleva del biberó i l'exili interior a fer de professor de català i corregir publicacions com 'La Tralla' i 'El Nunci'. El CNL són ells, i tants d'altres que no conec. Bona gent al servei d'una llengua, d'una cultura i d'un país.

    Albert Calls i Xart (periodista i escriptor. Cabrera de Mar, el Maresme)

    Pertanyo a la generació que va aprendre d’unes poques hores de català a l’EGB, llegint també molts llibres de La Galera, en algunes hores lectives més  a BUP i COU i especialment de nit, a les classes de la Junta Permanent de Català de l’Òmnium Cultural. En tots aquests anys hem vist, com a societat, la progressiva implantació i normalitat en la vida diària de la nostra llengua i un dels agents destacats a qui devem la situació actual, sens dubte, és el Consorci de Normalització Lingüística (CNL). 25 anys han donat molta feina de sí, però ara, més que mai, continua sent necessària aquesta primera línia de batalla en defensa de la recuperació i salvaguarda dels nostres mots, del patrimoni irrenunciable de les nostres paraules i la nostra parla, de la nostra manera de sentir i de ser. Felicitats i amb agraïment.

    Laura Borràs (directora de la Institució de les Lletres Catalanes)

    25 anys treballant per la llengua és una fita certament remarcable i ens n'hem de sentir tots ben orgullosos. Per mi, a més, ha estat un plaer veure com sempre, des del Consorci, us heu mostrat interessats per fer de la literatura un espai de trobada, coneixement i potenciació de la llengua. Amb Sales, Calders i Tísner, amb l'Espriu, amb Amat Piniella... Sempre que m'heu convidat a fer una xerrada l'experiència ha estat molt reeixida. Enhorabona, gràcies i per molts, molts anys més de tan bona feina com feu!

    Josep M. Barris Ruset (responsable de l’Arxiu Municipal de Roses)

    L'Oficina de Català de Roses és el nom popular amb què es coneix una cosa més burocràtica i administrativa anomenada CPNL – Oficina de Roses. Amb 25 anys de vida, l'Oficina de Català de Roses em desperta paraules, moltes i diverses paraules, paraules, paraules... Correccions, text, català, fotocòpies, sempre català, més correccions, lectures, missió, aprenentatge, ela geminada, toponímia, converses, immigrants, diccionaris, correccions, administració, visites, exposicions, dubtes, oficina, trasllats, més oficina i més trasllats, il·lusió, defalliment, la il·lusió ha tornat!!!, deure, voluntari, mancances, conferències, correccions, col·laboració, complicitat, català, classes, nivell, diversitat, àtona, amistat, tònica, correccions, article, dubte, compromís, proximitat, català, creure. I, tot això, només són els primers 25 anys. Felicitats, Oficina de Català de Roses!

    Montse Mindan i Cortada (alcaldessa de Roses)

    Celebrar 25 anys de feina ben feta és un èxit. Enhorabona!! El que cal destacar, però, és l'empenta que té la gent del CPNL a Roses per continuar treballant en defensa de la nostra llengua. Encoratjats com si cada dia fos el primer. He tingut la sort de ser voluntària per la llengua i puc assegurar que enriqueix molt, moltíssim. De fet, donem poc, només una estona del nostre temps per parlar amb gent. I rebem molt. Coneixem els neguits i les pors dels nouvinguts, però també les seves esperances i il·lusions. Tota una experiència!!

    Marta Felip i Torres (alcaldessa de Figueres)

    Un país, en qualsevol part del món, és la seva gent, però també la seva llengua. Em reconforta pensar que darrere del Consorci per a la Normalització Lingüística hi ha un equip humà que des de fa 25 anys treballa perquè tots els que compartim aquest espai vital que és Catalunya ens sentim segurs en qualsevol àmbit amb la llengua que ens és pròpia. Potser fins fa pocs mesos a algú de fora li podia sobtar que al llarg de tots aquests anys l’ens encara continués aplicant el terme “normalització”. Però avui, quan la paraula “normal” llueix en diversos eslògans penjats als balcons d’arreu del nostre petit país, es fa evident que ara més que mai aquesta tasca no es pot aturar. Des de la nostra gairebé perifèria entramuntanada, moltes gràcies per ser-hi!

    Joan Ventura (periodista d’El Punt Avui)

    La labor d’aquests 25 anys del Consorci de Normalització Lingüística de Girona és una síntesi del compromís, la sensibilitat i el respecte per la llengua i la seva funció determinant en les relacions socials. Només cal mirar el web del CPNL per veure que aquesta temporada 2014-15 hi ha previstos 172 cursos a 25 pobles de les comarques gironines, amb un ampli ventall d’ofertes perquè tothom, els d’aquí i els nou vinguts, puguin accedir a l’ensenyament del català. Les propostes inclouen des de la formació a distància fins al Voluntariat per la Llengua, una de les iniciatives més interessants, que se celebra des de fa més de deu anys, i que ja ha permès la formació de 80.000 parelles lingüístiques. El Consorci ofereix cursos en línia a través del Parla.cat, cursos de redacció, de lectura fàcil, de redacció de cartes i correus,... També s’ensenya a fer una presentació oral, i es proposen grups de conversa i es col·labora amb el Servei de Biblioteques. En definitiva, es tracta de possibilitar l’aprenentatge de la parla del nostre país des de diferents perspectives per facilitar la comunicació i l’entesa. El coneixement i l’ús de la llengua és la millor plataforma per la integració, la comprensió i la imprescindible cohesió social.

    Pere Cornellà i Valls (president de PIMEC Girona)

    PIMEC Girona vol donar la més sincera enhorabona al Consorci per a la Normalització Lingüística per aquests 25 anys d’intens i acurat treball de divulgació del català i per la valuosa capacitat de continuar engrescant-nos amb els seus diferents programes, activitats i projectes. Donar-li les gràcies també per la seva generositat i dedicació i per tot el que hem après i continuarem aprenent de la nostra llengua.

    Anna Aguiló (directora de la Fundació Pla)

    25 anys de Consorci, de seguida està dit! Enhorabona per la feinada bona i intensa que heu fet al llarg d’aquest quart de segle. No defalliu que el país us necessita més actius, valents i il·lusionats que mai. I com sempre, compteu amb la col·laboració de les entitats associades a Espais Escrits i la Fundació Josep Pla per al que us faci falta. Per molts anys!

    Lluís Puigdemont i Reverter (responsable Àmbit Immigració - Serveis generals. Càritas Diocesana de Girona)

    Sense un espai com el Consorci, on es fa suport per un bon aprenentatge del català, no seria possible tenir una societat cohesionada. Gràcies per la vostra tasca, a favor del català, i per una Catalunya de tots!

    Carme Renedo i Puig (cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona)

    Em diuen que fa 25 anys de la creació del CNL i em demanen què en penso. El primer que se m'acut és que 25 anys són molts. M'adono immediatament que 25 anys, per a una llengua, no són gaire res. Tot és qüestió de perspectiva. Ara, això sí -em dic en aquesta conversa encetada amb mi mateixa- quins 25 anys, venint d'on veníem! El català ha superat el clos domèstic i ha ocupat l'espai social i institucional. L'hem normalitzat. "Normalitzat"? Sí, i tant!. I m'adono que el terme és molt ben trobat. Hem normalitzat el seu ús i l'hem estès al camp de l'empresa, de l'educació, la investigació, el comerç...Avui no fa estrany (és normal) el català en qualsevol dels àmbits de relació. I n'hem normalitzat també els registres, l'ortografia, la gramàtica. En els dos aspectes, el CNL ha estat un dels millors i més refinatsinstruments. El CNL ha estat durant aquests anys fent feina discreta, extensiva, inclusiva, seriosa i fent honor al seu nom. I com sempre, més enllà de les sigles, el CNL són les persones que hi treballen: bons professionals, compromesos amb la feina, arriats, engrescats i engrescadors. Són just el que es mereix aquest poble perseverant, alegre, combatiu i avui, unit. CNL. 25 anys. Molta feina feta i molta per fer. Per molts anys!

    Jenar Fèlix (director gerent de Brau Edicions i Nordest Llibres)

    Des de 1993 Brau Edicions desenvolupa la seva trajectòria dins el món editorial en català i, al llarg d’aquests anys hem tingut l’oportunitat, com a editorial, de col·laborar amb el Consorci per a la Normalització Lingüística en diverses ocasions, tant sigui amb xerrades al voltant dels nostres llibres –En mil i una nits de Tahir Shah, Germans, gairebé bessons de M. Mercè Cuartiella, Orígen: Tambakunda de Mariona Masferrer o Els àrabs del mar de Jordi Esteva per posar alguns exemples- com en altres activitats. Estem contents de poder mostrar el nostre suport al Consorci i el volem felicitar per la feina feta aquests 25 anys així com encoratjant-lo perquè segueixi treballant per a la llengua com ha fet aquests anys.

    Màrius Serra (escriptor)

    Les coses VOLUNTÀRIES tenen una propietat gairebé única que les fa molt poderoses. Si us hi fixeu, VOLUNTÀRIES és un mot d'onze lletres diferents, entre les quals les cinc vocals. Trobareu molt poques paraules tan diverses. I tanmateix, quan totes es consorcien esdevenen una imbatible ASSOCIACIÓ (mot de cinc lletres diferents que es dupliquen, ben aparellades). La pervivència del català ha estat possible gràcies a associacions tan voluntàries com les que uneixen els amics, membres i voluntaris que formen el Consorci per a la Normalització Lingüística. Una abraçadabra per a tots.

    Joaquim Carbó (escriptor)

    Em trec el barret davant la feina del Consorci. I més ara que sé que entre les seves moltes activitats hi ha els Clubs de Lectura, tan divertits i apassionants. Quan he entrat al web tan aclaridor m'he quedat amb la frase que diu una noia que es considera beneficiària del Voluntariat per la llengua: “La gent es torna boja per ensenyar-te. Seria una vergonya no aprendre!”. M'ha semblat fantàstic! Us felicito de cor.

    Ramon Solsona (escriptor)

    Jo sóc un escriptor consorciable. Sempre que m'he consorciat ho he fet amb molt de gust, perquè, a través de CPNL, m'he pogut consorciar amb molta gent. Perquè consorciar és "unir en consorci" i no hi ha consorci més estimulant que el que afavoreix la unió, l'interès, l'amor i el coneixement del català.

    Mònica Glaenzel Ribas (actriu)

    En el tràfec diari, fer un passeig, prendre un cafè i escoltar i parlar de qualsevol cosa amb algú que vingui d'on vingui vol aprendre la nostra llengua, ha estat per mi un regal extraordinari. Per molts anys, CPNL! I gràcies per brindar-nos a tots una experiència inoblidable.

    Mariona Masferrer i Ordis (escriptora)

    Quan jo vaig néixer, l’afany de negar l’existència de la llengua catalana arribava a extrems com el de que els pares no podien decidir lliurement el nom dels seus fills, els meus em volien posar Mariona però al registre van dir que aquest nom “no existe” i em van apuntar María Asunción. Quan una llengua sofreix tal grau d’agressió com pretendre que deixi d’existir, mereix l’esforç de ser normalitzada i mereix que aquest esforç es faci amb alegria. Vaig viure els cursos del CPNL com un regal tardà, després de més de quaranta anys per fi podia escriure en la llengua en que penso i sento! Moltes gràcies a les meves estimades professores de Sant Cugat i a tot el moviment del Consorci per fer una feina tan preciosa!

    Josep Pujol i Coll (escriptor)

    Em trobo en la disjuntiva de desitjar o no llarga vida al Consorci de Normalització Lingüística. D'una banda, sabent els professionals que hi treballen, la feina feta a peu de carrer i a peu d'aula, només puc desitjar-los que continuïn així molts d'anys. Però, d'altra banda, tan de bo que arribem a viure en un país tan normal que el mateix concepte de normalització ens porti ressons, només, d'una legislació per igualar les talles dels vestits o d'un servei per a hipertensos. Us ho imagineu? Sí, estic segur que, aquests dies, us ho imagineu.

    Escola Oficial d'Idiomes de Girona

    L'EOI Girona us desitja moltes felicitats en el vostre 25è aniversari! Esperem que continueu fent bategar el català!

    Maria Mercè Roca (escriptora)

    Un dels records més bonics que tinc del meu pas pel Consorci per a la Normalització Lingüística és el dia que vam portar els alumnes de Girona a veure Mar i cel. Devia ser l’any 1988, quan el musical es va estrenar, alhora que també feia les seves primeres passes el Centre de Normalització. Vam fer una senyora excursió, moguts pel desig que les classes de català no servissin només per aprendre la vocal neutra i els pronoms febles sinó també per obrir finestres als alumnes i oferir-los un tast de vida cultural. Mar i cel, un clàssic del nostre Angel Guimerà, convertida en una obra de teatre musical per Dagoll Dadom,, amb lletra de Bru de Sala i música d’Albert Guinovart, ens va semblar ideal. Una història d’un amor impossible, apassionada, pirates i cristians, una metàfora de l’estultícia humana, entestada a no acceptar les diferències. Vam aprendre i vam xalar d’allò més. Ara Mar i cel fa 25 anys i es reposa. També fa 25 anys del CPNL. 25 anys! Érem joves. Recordo els alumnes i els companys de feina amb molta estima.

    Philip D. Rasico (lingüista i filòleg, Nashville, Tennessee, EUA)

    Voldria felicitar el Consorci Per a la Normalització Lingüística amb motiu dels seus 25 anys, i, sobretot, per la bona tasca que ha portat endavant durant aquestes dues dècades i mitja. Al mateix temps em plau de manifestar públicament la meva gran admiració per tots els qui, des del CPNL, han lluitat i encara lluiten per la identitat i el futur de la llengua catalana. Enhorabona i endavant!

    Carme Carme Fenoll Clarabuch (cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya)

    Les biblioteques públiques de Catalunya us felicitem i ens afegim a la celebració del 25è aniversari del CPNL. En aquests 25 anys, biblioteques i Consorci ens hem trobat sovint en la tasca d’apropar el coneixement del català a la ciutadania. Citaré alguns exemples quotidians: la formació d’usuaris, els clubs de lectura, les presentacions de llibres, la difusió de les campanyes, la compra de les publicacions per a la consulta i el préstec o l’ús de les biblioteques com a espai de trobada per al voluntariat per la llengua que tan bé heu sabut impulsar. És un privilegi disposar d’un referent en l’ensenyament del català proper als nostres centres i estic segura que sabrem continuar consorciant-nos en la millora dels objectius que compartim. Una abraçada.

    Jaume Arqué i Ferrer (president Amics del Teatre Zorrilla de Badalona)

    En el tràfec diari, fer un passeig, prendre un cafè i escoltar i parlar de qualsevol cosa amb algú que vingui d'on vingui vol aprendre la nostra llengua, ha estat per mi un regal extraordinari. Per molts anys, CPNL! I gràcies per brindar-nos a tots una experiència inoblidable.

    Nadia Gulham (escriptora)

    El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha estat una eina molt positiva per a la meva integració social al meu país d’acollida, que és Catalunya. A partir del CNL he conegut com és el que ara és també el meu país. Organitzativament els nivells de formació estan molt ben estructurats i els continguts són complets. Però l’aprenentatge de la llengua catalana és també el coneixement de la història, dels costums i de la seva gent. El CNL facilita les relacions personals i la convivència. Jo, com a immigrant, puc fer activitats amb catalans d’origen o de gent que fa molt de temps que és a Catalunya i que estan integrats al país. Al mateix temps conec nouvinguts que estan vivint problemàtiques comunes i ens podem ajudar mútuament. El que resulta molt bonic d’aquesta experiència és que la llengua de comunicació entre diferents col·lectius sigui el català. Jo em comunico amb magribins que parlen àrab, pakistanesos que parlen urdú, indis que parlen hindi i sud-americans que parlen castellà, i ho faig en català. Així és més fàcil la integració social i la convivència dels nouvinguts amb la societat catalana i així es converteix Catalunya en un país més respectuós, ric i solidari.

    Martí Sabrià (gerent de l’Associació Costa Brava Centre)

    Tot i que normalitzar no és res més que posar les coses al seu lloc i que de sortida semblaria una tasca senzilla, la introducció del català com a llengua habitual al nostre sector no ha estat ni és una feina gens fàcil. L’hostaleria del litoral català dedicada majoritàriament al turisme de sol i platja ha de conviure amb el fet estacional, que comporta molta contractació de caràcter temporal i una molt més alta rotació laboral que la que tenen altres sectors laborals que funcionen tot l’any. L’hostaleria ha estat la primera feina de molts joves del país, però, sobretot, la porta d’entrada al món laboral de gran part de la població immigrada, gràcies al fet que té una alta facilitat d’integració de persones poc formades i gens especialitzades. I no només per fer feines internes de les nostres empreses, com les de cuina o d’habitacions, sinó també per atendre la clientela des de la barra o a la sala dels restaurants, on trobem sovint gent immigrada de l’estat espanyol, el continent europeu o l’africà, l’americà i fins i tot l’asiàtic. Exigir als nouvinguts l’ús del català no és pas una feina fàcil, i menys ho era abans de la crisi, quan per trobar personal per a contractes de sis o menys mesos no podíem fer la més mínima selecció i calia avantposar el fet de disposar de mà d’obra a altres aspectes com ara el seu domini de la llengua. Afortunadament, però, el nostre empresariat ha anat entenent el valor de la identitat dels països i les contrades alhora de donar forma a la proposta turística. Poc a poc hem entès el valor gastronòmic dels productes del rodal, dels nostres peixos i fruites, dels nostres olis i dels nostres vins i també del nostre patrimoni cultural a l’hora de competir amb altres destinacions. Una bona part de l’èxit assolit correspon al Consorci per a la Normalització Lingüística, que en aquests 25 anys d’activitat constant i tossuda, però també il·lusionant i planera, ens ha empès a tots a fer normal l’ús de la nostra llengua a l’hora de fer una comanda o proposar un àpat a la gent de casa nostra. En nom del sector de l’hostaleria, el nostre agraïment i reconeixement, al Consorci i a la seva gent, que ens han ajudat a ser millors, normalitzant l’ús de la nostra llengua i posant en valor la nostra identitat. Amb la felicitació adjuntem el nostre desig de salut i força, per a seguir empenyent aquest país cap a la plena normalització.

    Josep M. Fonalleras (escriptor i articulista)

    Fa uns anys, recordo que algú em va qüestionar la necessitat del Consorci. “De fet”, em deia, “ja som normals, no?, la normalització ja ha fet el fet. Cal el Consorci?”. O era un optimista sense informació o bé un frívol que no calculava les conseqüències del que deia. Em penso que a hores d’ara ningú no dubta de la necessitat (encara) d’un organisme que vetlli perquè la llengua pròpia del país sigui exactament això: la llengua que no solament és pròpia del territori, de la gent que l’habita i que l’ha habitat al llarg dels segles, sinó la llengua d’ús normal, la que fan servir els seus habitants d’ara, vinguin d’on vinguin. Tant la situació política que lamina la presència i la qualitat del català com la vigència de la immigració multiracial i multicultural (per bé que minvada els darrers temps) fan que aquesta eina sigui del tot imprescindible. Jo només parlaré de dues anècdotes, que no volen esdevenir categoria però que sí que ens informen de la feina del Consorci i de l‘entusiame de la gent que hi treballa. La primera és una xerrada que vaig fer sobre llengua en una biblioteca del Gironès. A la sala, alumnes de cursos de català que provenien de molt diversos països. A les últimes files, un àrab tenia cura d’una nena petita, en una cadireta. Estava mig absent. Més endavant, dues dones, àrabs també, joves. Una d’elles – ho vaig saber al final – era la mare de la criatura. Se’m van acostar i em van agrair el que havia dit, en un català excel·lent. L’home es va mantenir al marge, fent manyagues a la nena. Per aquelles dones, el català era sinònim de civilització. De normalitat. També ho va ser per als presos de la presó de Girona, les dues vegades que hi vaig anar de la mà del Consorci. Més per a les dones, ho reconec. El pavelló d’homes era més inclement. En el de les dones parlàvem de llibres i de les seves vides. I de la meva, que jo havia escrit en un to de comèdia que van agrair. També hi vaig tastar civilització (envoltat de reixes) i la normalitat que atorgava la conversa. No són categories, però ens parlen de la feina constant i callada per aconseguir que el català no sigui la llengua morta que alguns voldrien. I que nosaltres mateixos a vegades matem. L’altre dia em preguntaven com és que els mitjans de comunicació diuen Ebola en lloc de dir-ne Ébola, “com fa tothom”. No. No ho fa tothom. Només ho fan en espanyol. Entendre que no ho fem com ells (i no pas comprovar que ho diem a la manera de moltes altres llengües, romàniques o no) és diluir-se, acceptar una llengua debolida i feble, sotmesa. És per tot això que cal el Consorci. I tant que cal.

    Lluïsa Gràcia (doctora en Filologia Catalana i catedràtica de Lingüística General a la Universitat de Girona)

    Per molts anys!! Ara fa 14 anys, un grup d’investigadors de la Universitat de Girona que ens dedicàvem a la lingüística vam començar a treballar en una cosa que per a nosaltres era nova però que vam pensar que calia fer: estudiar quines diferències hi ha entre la gramàtica del català i la de les llengües que parlaven els nous aprenents de català que van començar a arribar al nostre país des de molts llocs diferents del món. L’objectiu era veure com influïen aquestes diferències en l’aprenentatge del català i escriure uns llibres que ajudessin els professionals que ensenyaven català a estrangers a entendre d’on venien les dificultats de cada comunitat lingüística i, de retruc, a crear material i pensar estratègies didàctiques més adequades. Van ser els “llibres blaus” del GALI. I des d’aleshores hem continuat fent recerca sobre les llengües dels immigrants. El curs 2002-03 vam considerar que tot això que havíem après i que havíem fet s’havia d’explicar als estudiants de Filologia Catalana (i ara al grau corresponent) que hi estiguessin interessats i que els havíem de donar la possibilitat de fer pràctiques tutoritzades en centres on s’ensenyés català a estrangers. Més tard, el 2008, vam posar en marxa un màster d’ensenyament de català i d’espanyol com a segones llengües que encara és vigent i que també inclou pràctiques de la mateixa mena. Doncs en tota aquesta feina, tant la de recerca com la docent, la col•laboració del CPNL, especialment el CNL de Girona, ha estat fonamental. Sense vosaltres, moltes coses no haurien estat possibles. Gràcies per col•laborar amb nosaltres en els projectes de recerca. Gràcies per tota la feina que heu fet per als nostres estudiants, que és moltíssima: per acceptar-los a les vostres aules, per tutoritzar-los i per donar feina a alguns “practicants” quan van acabar els estudis (i encara es podia donar feina a algú). I gràcies, moltes gràcies, per confiar en nosaltres!

    Cristina Cervià (actriu)

    El centre de normalització lingüística i els seus vint-i-cinc anys de tossuderia Si com deia Brossa un text no és més que un abecedari desbaratat, un centre de normalització lingüística què seria? Que curioses les coses i els noms que les designen, que curiós aprendre a nomenar les coses, que curiós que hi hagi individus que durant vint-i-cinc anys hagin volgut seguir aprenent el nom correcte de les coses que els envolten. I encara més curiós que hi hagi individus que sentin plaer ensenyant el nom correcte de les coses, i quan cal posar l’adjectiu i quin temps verbal correspon i perquè subordinem les frases. Individus que volen ordenar aquest abecedari desbaratat fet de paraules que viatjen, van, tornen, es perden, es recuperen, es creen. Paraules que s’escriuen, es cliquen, es memoritzen, se subratllen, s’esborren. Paraules que expressen, embolcallen, lamenten, criden, revolucionen. Paraules que designen, descriuen, defineixen. És la tossuderia d’aquests individus el que fa mantenir viva una llengua, la tossuderia i la seva passió per ensenyar i defensar i estimar...amb paraules.

    Antoni Solà Bohigas (alcalde de Santa Coloma de Farners i president del Consell de Centre del CNL de Girona)

    Si aquest fos un país normal, no estaríem parlant del Consorci per a la Normalització Lingüística. Aquest Consorci sorgeix a partir de la necessitat de recuperar el temps perdut durant l'època franquista, quan l'ensenyament del català estava prohibit. El CPNL és el fruit de la voluntat d'un poble que ha lluitat durant gairebé 300 anys per mantenir la identitat, o sigui la llengua i la cultura. El 1714 vam perdre les llibertats però no vam perdre la dignitat ni la identitat. La llengua és la màxima expressió de la nostra cultura, per això ha estat tan important mantenir el seu ús social i que sigui la llengua de l'escola. El CPNL ha contribuït d'una manera decisiva a facilitar l'aprenentatge del català a les generacions de catalans que no van tenir l'oportunitat d'aprendre'l a l'escola. També ha servit per facilitar l'ús del català als castellanoparlants que portaven anys a Catalunya però que no l'utilitzatven. Finalment, ha facilitat la integració de la immigració, principalment africana, sudamericana i de l'Europa de l'Est, que aquests darrers anys ha triat Catalunya com a país per desenvolupar el seu projecte vital. El CPNL ha fet molt bona feina i la prova evident és que al llarg d'aquests 25 anys han passat més d'un milió d'alumnes per les seves aules per tal de millorar el català o per iniciar-se en l'ús de la llengua del país que els ha acollit. Ha estat una gran aportació a la cohesió social. Cal felicitar a la Generalitat, als ajuntaments i a la Diputació de Girona per haver Creat el CPNL i pels 25 anys de feina ben feta. També cal felicitar als professors/es pel bon mestratge i als alumnes per l'interès i l'esforç. I ara ... a continuar treballant amb la mateixa il·lusió perquè el català sigui cada dia més present en la nostra vida quotidiana. Felicitats !!!

    Carles Puigdemont i Casamajó (alcalde de Girona)

    És una bona notícia que el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) celebri enguany el 25è aniversari, i que l’Ajuntament de Girona n’hagi estat membre des d’un primer moment. Amb 25 anys s’ha fet molta feina. Segur que tothom té presents algunes de les campanyes de sensibilització i foment del català que s’han fet al llarg d’aquests anys en diversos àmbits, o els programes com el “Voluntariat per la llengua”, que han evidenciat que el CPNL ha sabut adaptar-se als nous reptes que se’ns han anat presentant, com el fet migratori i la necessitat d’oferir un bon acolliment lingüístic. Cal donar l’enhorabona per la feina feta a tot el personal que al llarg d’aquests 25 anys ha estat vinculat i implicat d’una manera o altra al Consorci per a la Normalització Lingüística a la ciutat de Girona i arreu del país. Segur que comparteixen aquesta celebració els milers de ciutadans que han pogut aprendre o millorar el seu català gràcies als centenars de cursos que el CPNL ha ofert, any rere any, en diversos equipaments de la ciutat. A Girona hem tingut la sort també de tenir defensors de la llengua com en Modest Prats o en Francesc Ferrer i Gironès que, d’acord amb les institucions, les entitats i la ciutadania, han fet de Girona una de les ciutats capdavanteres en la promoció de l’ús de la llengua. Un exemple n’és la campanya de catalanització de les atraccions de les Fires de Sant Narcís, on la presència del català era gairebé nul·la, i aquests darrers anys s’ha anat obrint pas amb molta dignitat. Malgrat la sensació que a Girona es pot viure plenament en català, el cert és que en molts àmbits encara hi ha molt camp per córrer, com el cinema, la justícia, l’etiquetatge per citar-ne alguns exemples. I, fins i tot, en aquells àmbits on sembla que ja ho tenim tot resolt, segur que sempre podem millorar i treballar per assolir l’excel·lència. Així doncs, de la mateixa manera que garantim l’ús del català, també n’hem de garantir la qualitat i genuïnitat. El servei de revisió i d’assessorament del CPNL és una molt bona eina a l’abast de tothom que vulgui fer les coses ben fetes. Cal que celebrem aquests 25 anys amb l’empenta i l’entusiasme del primer dia perquè, com deia Pompeu Fabra, cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança.

    Jenni Rodà i Casado (tècnica del Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya)

    Moltes felicitats per aquests primers 25 anys! Gràcies a la vostra tasca heu fet que moltes persones no catalanoparlants hagin après la nostra llengua i, el que és més important, la facin servir en els seus contextos habituals perquè hi han establert un vincle emocional i efectiu, i ja la consideren part de la seva vida. Igualment, heu aconseguit que persones que tenen el català com a llengua materna hagin volgut perfeccionar-la i aprofundir-hi. Novament, doncs, moltes felicitats i llarga vida al CPNL!

    Xavier Albertí (empresari)

    Recordeu aquells versos tan apassionats i musicals de Salvat Papasseit de l’"Ofici que més m’agrada"? I els manyans oh, els manyans! De picar mai no es cansen: pica que picaràs i s’embruten els dits; però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten i els galls de les teulades que vigilen de nits... Res millor per descriure la labor pacient, entregada, d’aquest devessall de persones que conformen el Consorci per la Normalització. Gent enamorada del país i de la llengua, que s’han lliurat a protegir-la i fomentar-la, alguns des de fa vint-i-cinc anys. I encara portem crosses, i necessitem que ens ajudin a escriure correctament, a gaudir i respectar l’idioma, a aprendre els primers mots del país que ens acull, a burxar en tants murs que queden per abatre. En una labor que després de tants anys pot semblar de Sísif però no és així, o no ho és pas per manca d’interès d’aquestes guardianes i guardians dels mots, d’aquests manyans de la paraula.

    Rosa M. Ferrer i Travé (responsable territorial de Política Lingüística de la Direcció General de Política Lingüística)

    Què he de dir, jo, del Consorci? L’he vist néixer, hi vaig treballar (llavors, en el moment del naixement) quan als Serveis Centrals hi havia només dues persones, la Teresa Angosto, administrativa trempada que encara hi és i, és clar, ho sap tot, i el carismàtic primer gerent del Consorci, Jordi Gabernet i Llovensà, que fins que no el coneixies una mica i sabies que sempre podries comptar amb ell per a tot de tant en tant podia fins arrencar-te les llàgrimes amb sarcasmes o frases poc amables… Encara ara no sé ben bé com ens en vam sortir, en aquells primers moments, de muntar una empresa tan gran i amb un objectiu tan ambiciós i important per a la societat, a partir del mosaic de serveis de català de mides i menes tan diverses que hi havia. I què puc dir, del Centre de Normalització Lingüística de Girona, el Consorci d’aquí? Com que l’he vist néixer conec els seus primers treballadors d’abans que hi treballessin, he vist les persones que l’han format i el formen viure alegries i disgustos professionals i personals, créixer en tots els sentits, alguns fins i tot jubilar-se, alguns fins i tot morir… Crec que a Girona tenim un dels millors equips professionals del Consorci, crec que fan una feina avançada, ben pensada, ben feta. Això no s’explica només per la seva preparació i competència sinó també per la voluntat de tot el personal del CNL de Girona de guiar-se per un esperit i filosofia de treball especials, difícils de trobar i encara més de mantenir al llarg dels anys, basats en la priorització del projecte comú per damunt dels personalismes i en la il·lusió i la convicció sense les quals aquesta feina no es pot fer. Al seu torn, aquest esperit i filosofia han fet possible que la colla del CNL de Girona siguin companys i amics, una rara mostra, en definitiva, d’èxit no només professional sinó també personal. Nois i noies, és un plaer tenir-vos tan a prop.

    Joaquim Nadal i Farreras (alcalde de Girona [1979-2003] i president de la Federació de Municipis de Catalunya [1979-1995])

    Des del mateix 19 d'abril de 1979 quan es van constituir els plens i es va fer l'elecció dels alcaldes, després de les eleccions municipals del 3 d'abril, els ajuntaments de Catalunya van fer honor a una llarga tradició i a conviccions molt profundes i es van llençar a iniciatives molt diverses per tal de promoure, defensar i ensenyar la llengua catalana. Eren moments de polítiques urgents, d'emergència i salvament nacional. Les llibertats individuals i col·lectives, la llengua i l'Estatut d'Autonomia figuraven entre les prioritats dels nous ajuntaments. Normalitzar era el mot d'ordre que afectava de forma transversal la vida dels ciutadans i ciutadanes dels pobles i ciutats de Catalunya. Normalitzar els serveis públics, els equipaments, les dotacions i també les prestacions socials i culturals. Així mentre feia camí el procés de definició d'una política educativa basada en la immersió lingüística i en una sola línia educativa els ajuntaments abordaven de forma dispersa, discrecional i no reglada la normalització de l'ús social del català. Una cosa de llarg recorregut, de fons, era normalitzar l'escola i una altra era normalitzar la vida. Des de la senyalització dels carrers fins la introducció del català a la premsa, els mitjans de comunicació, l'administració i les transaccions comercials. Les inèrcies acumulades eren enormes i les resistències acomodatícies també. Tot era nou i calia construir un nou marc passant del resistencialisme anterior a l'activisme dirigit des de les administracions. Els ajuntaments es van abocar a fer cursos de català i a arbitrar mecanismes d'assessorament. No va trigar gaire a donar-se la paradoxa que les polítiques es definien a l'administració autonòmica i el contacte pràctic amb els usuaris es produïa en l'àmbit municipal. Quan l'administració autonòmica es va veure amb força per intervenir a fons i transversalment, les iniciatives sorgides des de baix ja havien generat necessitats, estructures i polítiques, orientades en la mateixa direcció. Els ajuntaments agrupats en la Federació de Municipis de Catalunya i en l'Associació Catalana de Municipis vam prendre aviat consciència que calia agrupar esforços, aprofitar recursos, vehicular ajuts i subvencions. El Consorci per a la Normalització Lingüística va esdevenir així el punt de trobada de les polítiques lingüístiques fetes des de baix, sobre el terreny i també el vehicle per captar i demanar recursos que compensessin l'esforç espontani, no reglat i no finançat de la primera hora. Els col•lectius de treballadors que acabarien confluint en el Consorci van viure de primera mà i van patir a la seva pell la contradicció de ser executors des de la màxima precarietat de polítiques de la màxima prioritat. En un context de moltes reticències entre l'administració de la Generalitat i el moviment municipalista, el Consorci per a la Normalització Lingüística que ara celebra els seus 25 anys d'existència va ser un espai compartit, la demostració més evident que les administracions no han de competir amb suspicàcies sinó que han de cooperar amb generositat. Els catalans i les catalanes, la llengua, i el país hi van sortir guanyant. Estructures d'estat per dotar la llengua dels vehicles adequats, com a llengua pròpia i com a llengua nacional.

    Ernest Benach (president del Parlament [2003-2010])

    "Fem coses. A aquells que no fan mai res no els tinguem en compte, si no és per dir-los això: «Feu coses o calleu. No sigueu el femer que destorba el vianant». I si volen parlar, no els admetem disputa. Fem coses." Joan Salvat-Papasseit.

    Aquest poema, quan vaig entrar a l’Ajuntament de Reus l’any 1987 era, per a mi, com una mena de poema de capçalera. Hi havia necessitat de fer coses, de fer moltes coses perquè en quedaven tantes per fer, i ens faltava temps. I ens criticaven per tot, i qualsevol proposta era una immensa muntanya d’obstacles que calia superar. Però volíem fer coses. I així va ser com en un racó del jardí de l’IMAC va començar una aventura necessària, reeixida i que encara ens fa molta falta, el que llavors vam batejar com a Centre per a la Normalització Lingüística. La Catalunya que somniem és un país nou, integrador, cívic, responsable, socialment cohesionat i que té una llengua de prestigi, reconeguda universalment, respectada i viva. I tot això només és possible si es treballa des de cada una de les persones que viuen en aquest país. Tal i com ho fa el Consorci per ala Normalització Lingüística des de fa 25 anys. Salvat Papasseit torna a aparèixer: FEM COSES!!!!

    Josep Maria Rufí (regidor i exalcalde de Torroella de Montgrí)

    Ens temps que tot és efímer, celebrar 25 anys no és poca cosa. La tasca del CPNL, vista des dels pobles, encara és més important. Els ajuntaments hem de fer de tot i fem de tot. Però no ens fa mandra encara que siguin competències que no hauríem d'exercir. Perquè la Nació es basteix des de baix i els ajuntaments som el primer bastió de la construcció nacional. Una feina on la llengua hi té una funció primordial, cultural i integradora. Jo sóc dels darrers que no vam aprendre el català a l'escola, i puc dir, per tant, que la feina del CPNL em va fer estimar la nostra llengua. Ara cal, però, modernitzar la seva funció i establir quines han de ser les seves funcions en un futur amb una Catalunya, nou estat d'Europa. Som-hi!

    Ricard Lahoz (periodista)

    Durant els divuit anys que he dirigit Tarragona Ràdio (1994-2012), l'emissora ha obert un espai setmanal al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona per informar, ensenyar i entretenir l'audiència al voltant de qüestions relacionades amb la llengua. Ara, com a editor i director de la revista Fet a Tarragona, arribo a un acord amb el CNL de Tarragona per distribuir la nostra publicació entre les parelles lingüístiques. A nivell personal, el curs 2014-2015 començo una nova experiència com a voluntari per la llengua.

    Jordi Llavina (poeta)

    Ara no descobriré la sopa d'all, ni, encara menys, la mar Mediterrània: en aquest país ens estimem molt la llengua. No sé si amb un desesperat dolor: m'estimo més creure que no, que ens l'estimem amb un goig inefable. I hi ha moltes persones implicades en la difusió i el creixement del català. N'hi ha que ho fan des de l'acció coordinada, col·lectiva, i moltes altres que ho fan des de la individualitat. Gràcies, però, al Consorci de Normalització Lingüística, la llengua catalana és un idioma present arreu del país, un idioma modern, que traspassa fronteres; un idioma que, a desgrat del nombre relativament petit de parlants, figura entre els més fets servir del món en matèries diverses (mireu què passa a internet). La feina que esteu fent des del Consorci és, per tot això, colossal, i no mereix sinó encomi. Vint-i-cinc milions de gràcies, i per molts anys!

    Maria Ocaña Subirana (arqueòloga i directora del Museu Arqueològic de l'Esquerda)

    Moltes felicitats al Consorci de Normalització Lingüística per aquest quart de segle de vida i moltes felicitats, també, a totes les persones que el conformeu. Us desitjo que continueu amb la vostra feina i sobretot, que seguiu generant noves i bones idees per promocionar i difondre el català.

    Joan Crosas (actor)

    El nostre és un país que s’estima la llengua. Felicito el Consorci per a la Normalització Lingüística perquè ha fet més possible compartir la llengua amb totes aquelles persones que han vingut a viure a Catalunya, de manera que ha contribuït que molta més gent la parlés i, per tant, la fes més viva. La llengua és del poble i és la columna vertebral de la nostra cultura. Per molts anys!

    Rosa M.Codines (presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès)

    Inicio el meu treball amb el Consorci de Normalització Lingüística de Tarragona en qualitat de coordinadora del Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC) Formar part d'aquesta organització ha estat un motiu d'orgull perquè és des del treball d'equip que s'ha aconseguit arribar on som en el tema lingüístic del nostre país. Hem anat lluny amb aquesta 25 anys, però encara s'ha de completar la tasca i hi ha molt camí per recórrer. La llengua d'ús ha de ser el nostre objectiu més immediat i donar presència de la llengua catalana en àmbits on ni hi és present. El futur és de tots i per això hem de continuar treballant per assolir el sostre que la llengua catalana , com a llengua pròpia de Catalunya, es mereix. Felicitats i endavant!

    Francesc Valls-Calçada (escriptor)

    "La hermana” Vila, velleta i afable, emprava els contundents mètodes pedagògics del franquisme: La letra con sangre entra. Eren temps foscos que perviuen, a la manera de Lampedusa, en el cor de la caverna. Els pàrvuls apreníem a llegir. "Què hi diu aquí?" Demanava "La hermana" i amb la punta del llapis mostrava una il·lustració. "Ca-di-ra", vaig dir convençut. Gràcies a una impactant clatellot, avui sé que era una "si-lla". Si apel·lo a la memòria és perquè el nostre país és un lloc d’acollida, obert i receptiu. Estimem la llengua com a eina de comunicació, creació i afirmació. Mai l’hem imposat a clatellades. És un element de seducció que convida al nou vingut a no sentir-se estranger, a compartir un vincle des de l’emoció, l’amistat i l’experiència en un espai comú de convivència. En el decurs d’aquest quart de segle, he tingut la oportunitat de col·laborar algunes vegades amb el CPNL, la qual cosa m’ha suposat una satisfacció personal. Us encoratjo a seguir treballant en aquesta gegantina missió que no és altra cosa que un acte d’amor a la vida i al país. Felicitats.

    M. Teresa Ferrés i Àvila (alcaldessa de Palamós)

    Vull agrair al Servei Local de Català de Palamós l’amable invitació que em fa de formar part de les persones que des d’aquestes pàgines tenim l’oportunitat de reconèixer la feina feta, durant 25 anys, del Consorci per a la Normalització Lingüística. Enguany commemorem aquest destacat aniversari d’un projecte que ha permès crear una estructura de xarxa a tot el territori mitjançant la qual s’ha guiat, canalitzat i potenciat la llengua catalana com a eix essencial, vertebrador, comú de la societat i la cultura del nostre país. En aquest sentit i des del món local que represento, vull fer un esment molt destacat als municipis catalans que vàrem creure des d’un primer moment en aquesta iniciativa, i vam fer possible la creació de les imprescindibles oficines de català, les quals han contribuït des de la proximitat al desplegament de la política lingüística a tot el territori, i han aconseguit que l’ús del català no hagi parat de créixer. Aquest és un mèrit de tots, des dels impulsors de la iniciativa i fins als milers de receptors que des de les diverses facetes han potenciat l’ús de la nostra llengua i han mostrat la seva predisposició a viure en català. Els inicis d’aquest trajecte, ara fa 25 anys, no van ser fàcils i moltes vegades els dinamitzadors i dinamitzadores de les oficines de català han hagut de fer mans i mànigues per superar les dificultats en infraestructures o econòmiques que s’han trobat al llarg del camí. A tots ells i a totes elles el meu més sincer agraïment per aquesta lloable tasca de contacte amb el territori impulsant cursos, campanyes i projectes, moltes vegades amb pocs recursos, que han permès que la nostra llengua es consolidi com un veritable vehicle de comunicació i un element d’identitat i de cohesió. Sense la feina del CPNL la llengua no seria on és, però no seríem on som tampoc si no és comptés amb l’escolarització en català, del tot imprescindible per garantir la bona salut de l’idioma i per a la qual hem de seguir exigint la màxima preservació. També cal tenir en compte les lleis que s’han aprovat en el Parlament de Catalunya i mitjançant les quals s’han reforçat les estructures de la llengua i, finalment, la tasca dels mitjans de comunicació en la promoció i divulgació del català. En aquest trajecte també hi hem convidat les persones nouvingudes a formar part plenament de la nostra comunitat i a parlar el català. D’aquesta manera, projectes com el de les parelles lingüístiques han permès que els nous parlants no només aprenguin la llengua, sinó també que entrin en el teixit cultural i social del nostre país. Amb el treball i l’esforç de tots hem estat capaços de consolidar, 25 anys més tard, un camí ferm per a la nostra llengua, però cal continuar aportant el nostre esforç i des de tots els àmbits de la societat perquè el català segueixi sent la veritable ànima del nostre poble. Enhorabona i felicitats a tots!

    Ernest Plana Larrouse (president de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona)

    El CPNL es va crear per tal de fer créixer el coneixement i l’ús de la llengua catalana en tot el territori de Catalunya i de ben segur que ho heu aconseguit. Han estat 25 anys de feina extraordinària i des de la FOEG estem convençuts que sense la vostra labor el País que tenim ara no seria el mateix. Volem felicitar a la família del CPNL per la seva gran dedicació al llarg d’aquest quart de segle que ha estat clau en la cohesió de la nostra societat i us volem animar a continuar treballant 25anys més o els que calguin a favor de la llengua i la cultura. Us necessitem! La FOEG seguirà fent-vos costat com fins ara!

    Josep Maria Noguer i Perafita (president de l’agrupació de comerciants Girona Centre Eix Comercial de Girona)

    La nostra associació va camí de complir els 17 anys. Durant aquest temps han estat moltes les ocasions en què el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ens ha acompanyat i resolt multitud de consultes i revisions. A Girona, els botiguers, parlem i ens expressem en català, sigui quin sigui el format. El Consorci ens ha ajudat a fer-ho i a fer-ho bé, i això és important perquè el comerç de proximitat, el que ens és propi, és a peu de carrer i la seva gent és una de les cares amables i visibles d’aquesta gran ciutat. Segur que recordeu la campanya “A l’abril, cada paraula val per mil”. Els aparadors de les botigues lluïen un cartell amb una paraula vinculada al comerç, amb explicació de la seva etimologia. L’objectiu era conscienciar de la riquesa que representen totes les llengües, difondre el lèxic català i implicar el comerç en projectes relacionats amb la llengua catalana. Crec que la campanya va tenir el seu impacte i estic segur que tots els comerciants recorden les vint-i-set paraules seleccionades, comentades amb clients, amics i família. Per aquesta, per totes les que hem deixat enrere, i per les que vindran, us estem agraïts i confiem que per molts anys puguem seguir gaudint de la vostra feina. Comptem amb vosaltres.

    Domènec Espadalé i Vergés (president de la Cambra de Comerç de Girona)

    El 1968, quan el català estava marginat de tots els àmbits oficials i centres d’ensenyament, la Cambra el va introduir a la seva oferta acadèmica. Va ser una decisió arriscada, que va haver de sortejar obstacles i que va ser presentada, com explica el periodista Narcís-Jordi Aragó “amb tota mena de precaucions i d’equilibris semàntics”. Afortunadament, els cursos van anar endavant i es van escampar per Anglès, Banyoles, Figueres i Olot, encara que camuflats sota l’eufemisme de “Cursos de gramàtica catalana”. Molts dels que hi assistien eren catalans que havien estat formats en castellà a l’escola i volien aprendre la seva pròpia llengua, que els havia estat prohibida durant anys. A mesura que institucions com el Consorci per a la Normalització Lingüística començaven les accions en favor de la llengua, la Cambra es va retirar de la primera línia, però no ha deixat mai de prestar suport i col•laborar en tota mena d’iniciatives en favor de la normalització del català. Des del CNL heu recollit el testimoni de la defensa i la promoció de la llengua. Sense anar més lluny, no fa gaire vam acollir a la Cambra la presentació del manual “A l’empresa, en català”, que vol fomentar les bones pràctiques en el món empresarial i demostrar que el català és plenament rendible econòmicament. En alguns dels nostres darrers cursos de comunicació empresarial, hem afegit una sessió a càrrec del Consorci, on es repassen els recursos lingüístics en línia, el marc legal que regula l’ús de la llengua o el multilingüisme en l’activitat empresarial. És evident que l’ús del català a l’empresa s’ha generalitzat, però ha de continuar creixent. La gent del Consorci per a la Normalització sabeu que no hem arribat encara a la tan desitjada normalitat en el món empresarial, per això la vostra tasca divulgativa és encara essencial i molt meritòria. Heu contribuït que molts empresaris prenguin la decisió de catalanitzar el seu web o el seu etiquetatge. També és molt important el servei de correcció que oferiu als empresaris i emprenedors que no coneixen prou bé la nostra llengua. Heu contribuït a la correcció i a la traducció de les cartes de molts bars i restaurants. Us felicitem per la gran feina que heu fet durant aquests 25 anys i us encoratgem a continuar-la els propers anys.

    Sílvia Planas (directora del Museu d’Història de Girona i del Museu d’Història dels Jueus)

    La meva immersió lingüística en el llenguatge de gènere té un origen molt familiar. Igual que bona part de la meva relació amb el Consorci per la Normalització Lingüística de Girona. Quan començava a caminar per viaranys abruptes per tal d’intentar trobar la manera de dir , correctament però sense desmerèixer, aquelles coses relatives al gènere femení, em plovien sovint consells assenyats, que sempre s’acompanyaven de punts, llocs i textos de referència ben consensuada. Eren consells familiars, en el sentit literal de la paraula, que em cridaven a la moderació, que apel·laven al meu sentit comú, que és el de totes i el de tots, em deien, i que m’oferien propostes engrescadores de com dir el mateix, però més correctament i procurant malbaratar menys la llengua... De tot allò ja han passat alguns anys, però jo encara hi estic immersa, i de ple. La meva tossuderia persisteix i a voltes em fa anar més lluny de l’horitzó permès; llavors, és allà on em trobo sempre amb la lògica de la paraula i de l’amor per la llengua, on topo amb la